diumenge, 15 d’abril del 2018

Som els cavallers



Som, som, som els cavallers, llers, llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret a alçar el porró. Atenció , cavallers: la mà dreta entra en acció. Som, som, som els cavallers, llers, llers i el que no digui res no té dret a carmanyola i el que no digui res no té dret a alçar el porró. Atenció , cavallers: el peu dret entra en acció.

divendres, 13 d’abril del 2018

Puff, el drac màgic




Paff era un drac màgic
 que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit que se l'estimava molt;
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.
 Tots dos van preparar un viatge molt llarg;
volien anar a veure món travessant el mar.
 Paff era un drac màgic que vivia al fons del mar
 però sol s'avorria molt i sortia a jugar.
Quan hi havia tempesta s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Paff vigilava el vent.
 Nobles, reis i prínceps s'inclinaven al seu pas.
 I quan Paff els va fer un crit els pirates van callar.
 Paff era un drac màgic que vivia al fons del mar,
 però sol s'avorria molt i sortia a jugar.
Els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans;
 va conèixer altres jocs pel mon
 que li van agradar tant que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar i els brams de joia d'aquell drac es van acabar.
 Doblegant el seu llarg coll el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent quan es va posar a plorar.
 Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar.
 I a poc a poc, molt lentament, se'n va tornar al fons del mar.
 Paff era un drac màgic que vivia al fons del mar,
 però sol s'avorria molt i sortia a jugar.

dijous, 12 d’abril del 2018

El 23 d'abril




Avui, vint-i-tres d’abril
cada passa en val mil
doncs arriben a ciutat
un cavaller i un drac.

Trobo llibres al carrer
roses porta la gent,
fades, bruixes i follets
surten i em piquen l’ullet.

Trobo el drac que s’ha perdut,
llàgrimes porta als ulls
i rondina sols per dir:
“pobre de mi, no sé llegir!”

Al capvespre veig passar
Sant Jordi dalt del cavall
porta la princesa al ball
i fluixet li va cantant:

Que t’estimo et vull dir
i no pas cap altra cosa
amb un llibre i una rosa
i un petó de sucre fi.